2 X 1

Aquets es el meu petit homenatge a una gran fotógrafa (per el meu gust), i de pas a un desaparegut grup musical mallorqui, font d'inspiracio en la meva adolescencia. OLUKA LELE, la fotograf i PEOR IMPOSSIBLE, el grup musical, que en aquella època trencava esquemes tant dins la cultura musical catalana com en l`estètica dels anys 80. Aquesta foto feta per Ouka Lele va ser la portada del dics Passion de Peor Impossible on trobem els mitics temes com Ortopedia, Susurrando, Macario Marlone...entre altres; disc editat en 1983.

P.D. En la meva memória queda el record del play back que vam fer, dins un espectacle per recaudar fons per el viatge de fi de curs de l'intitut, per poder anar a Italia. Per l' event vam conseguir que un Dj, de Radio Popular de Figueres, en Carles Pujol, ens fes un mix dels temes Ortopedia i Un pages amb Motorino.

Un bon ellaç per veure el treball de Ouka Lele el troben a :

http://www.photogaleria.com/autores/ouka_leele/

Viure despert és una opcio de vida.

EL SUEÑO DE LA RAZON PRODUCE MONSTRUOS. GOYA.
Cuadre de la coleccio d els "caprichos".

Aquesta frase em serveix d'introducció al que m'agradaria poder expresar en aquets troçet de blog. Em sembla que la frase es prou clara, el que si que ens es a tots difícil, o a molts, saber si vivim desperts o adormits. De molts es sabut que estic practicant de pacient i formant-me en terapia gestalt, en la gestalt la base i punt que sento molt impotant es el de donar-se compte, adonar-se del que ens passa tant mentalment, com emocional i fisicament. Però per adornarse'n compte s'ha de estar despert, de vegades sento que la nostra ment per inercia esta desperta, despres be si la volem i sabem escoltar. Molts cops no fem cas de petites o grans intuicions, i seguir aquestes intuicions seria una de les formes de ser mes fidels a nosaltres mateixos i de estar desperts. Quantes vegades la he cagat per no escoltar-me, ja que el meu "instin" ( encara que instin no es la paraula, aquesta la guardo per els animals, ells si gaudeixen d'instin desde que neixen, pero no se trobar la paraula per expresar aquesta intuicio innata humana), be, me'n vaig de tema. De vegades i segons em qui m'expreso em sento incomprensió en qüestio de la terapia, se que es erroni fer cas a tercers i que si jo crec adient el que estic fent en tindria que tenir prou, aixó fa que em limiti alhora de poder parlar amb absoluta llibertat, ja que veig que no arriven a entendre com una persona "normal" tingui que anar a terapia, i la pregunta que haig d'escoltar es , Pero tu estas be? i si que estic be, pero no vull i no puc passar d'anar a terapia, quan t'endiçes en la coneixença de tu mateix, et dones compte que et deconeixes per complert, que moltes atuacions son abquirides, heretades per la familia normalment o per l`àmbit social que ens envolta; no son meves. Buscar la puresa del meu ser es el meu camí i sento que es un camí que tothom hauria de tenir en compte i no tansols recorrer a terapies quan la cosa no funciona. Quanta neurosis hi ha deixada de la ma de Deu, i es creient-se sans, et dieun que no els hi passa res. Cada u en lo seu, però el que si que tinc cada vegade més clar es que hi ha molt adormit vivin a trompades. Jo mateix, si he des er honets ho estic en un tant per cent massa elevat per el meu gust, en el camí estic de reduir aquets tant per cent. Espero haver-me fet entendre, tot l'escrit es resum en la frase del principi, amb ella n'hagues tingut prou.
(Diculpeu les errades ortogràfiques)

Solo es amor.

Dejemos que el AMOR tome entera y absoluta posesión de nuestro corazón; que ninguna mente, (ni la propia ni las ajenas), le pongan obtaculos; dediquemosle
constantemente el valor para crecer, cuidarle y complacerle en todo y no negarle nada; aceptemos lo que sentimos y lo que ocurre.
El amor es fruto de la aceptación de la propia verdad. Un corazón guerrero nunca dejara de amar, amara sin miedo a sufrir, amara sin juicios de moral, amara porque lo siente desde las entrañas.
¿ Que o quien es que diferencia el amor ?, Solo ese cruel y inquisidor juez que llevamos dentro, nos encarcela, nos priva de expresarnos y de amar con entera y licita libertat. A este juez que se cree con el derecho a darnos lecciones de moral, dejemosle y olvidemos sus necios consejos que solo desean su egoista deseo; poseernos, engañarnos con nuestros propios miedo y fantasias, y en la hipocrita y falsa necesidad de estima.
SER LIBRE TIENE UN PRECIO PERSONAL, EL VALOR.
EL AMOR SOLO ES PARA LO VALIENTES